sexo
Prisionero.
Exilio
Militar, profesor y político español.
Graduado en la Academia General Militar de Zaragoza, en la Escuela de Ingenieros Militares de Burgos, en la Escuela de Estado Mayor de Madrid y en la Facultad de Ciencias Políticas y Sociología, por la que se doctoró en 1966. Profesor de Sociología de la Universidad de Barcelona desde 1961. Perteneció al Cuerpo de Ingenieros Militares (1950-1977), del que se retiró con el grado de comandante para poder presentarse a las primeras elecciones democráticas tras el franquismo. Durante su etapa como militar fue profesor de la Escuela de Aplicación de Ingenieros y de las Milicias Universitarias. Además, estuvo destinado en la Dirección de Enseñanza, en la Capitanía General de Cataluña y en los Regimientos de Ingenieros de Barcelona y Salamanca.
Entró a formar parte de Forja, asociación católica para militares de carácter renovador, que fue clausurada en 1959. Pasa entonces a realizar una tarea de divulgación ideológica en la revista Pensamiento y Acción del coronel Delgado Piñar, que también fue cerrada en 1961.
En 1974 Busquets fue uno de los fundadores de la Unión Militar Democrática (UMD), entre los que le acompañaron en esta ocasión se cuentan Luis Otero, José Martín Consuegra y los hermanos Reinlein. Su pertenencia a la asociación progresista le costó estar arrestado hasta en seis ocasiones, incluyendo seis meses de prisión en El Hacho (Ceuta) en 1975, el secuestro de su libro El militar de carrera y un año de destierro en Salamanca. En su libro de 1999, Militares y demócratas, relata las vicisitudes de creación y desarrollo de la UMD.
Colaboró con el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), de cuyo consejo nacional fue parte, colaborando con José María «Raimon» Obiols, primer secretario del PSC. En las elecciones generales de 1977 obtuvo con ellos escaño por Barcelona en el Congreso de los Diputados, pasando a formar parte del Grupo Parlamentario Socialistes de Catalunya. Repitiría escaño en sucesivas legislaturas hasta 1993, siendo parte como vocal durante 14 años de la Comisión de Defensa en el Congreso, de la que llegaría a ser su vicepresidente primero entre 1986 y 1993.
Vinculado al ala izquierda del PSC, en 1995 lanzó la plataforma Fórum Socialista, que presidía, orientada a promover reformas que ampliasen la democracia interna del partido, tales como la limitación de mandatos, la incompatibilidad de cargos o la celebración de primarias entre otras, que fueron asumidas por el PSC. En 1999 dio su apoyo a la candidatura de Josep Borrell.
Falleció en Barcelona el 21 de julio de 2001.
Militar, professor i polític espanyol.
Graduat a l'Acadèmia General Militar de Saragossa, a l'Escola d'Enginyers Militars de Burgos, a l'Escola d'Estat Major de Madrid i a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, per la qual es va doctorar en 1966. Professor de Sociologia de la Universitat de Barcelona des de 1961. Va pertànyer al Cos d'Enginyers Militars (1950-1977), del qual es va retirar amb el grau de comandant per poder presentar-se a les primeres eleccions democràtiques després del franquisme. Durant la seva etapa com a militar va ser professor de l'Escola d'Aplicació d'Enginyers i de les Milícies Universitàries. A més, va estar destinat a la Direcció d'Ensenyament, a la Capitania General de Catalunya i als Regiments d'Enginyers de Barcelona i Salamanca.
Va entrar a formar part de Forja, associació catòlica per a militars de caràcter renovador, que va ser clausurada el 1959. Passà llavors a realitzar una tasca de divulgació ideològica a la revista Pensament i Acció del coronel Delgado Piñar, que també va ser tancada en 1961.
El 1974 Busquets va ser un dels fundadors de la Unió Militar Democràtica (UMD), amb la companyia de Luis Otero, José Martín Consuegra i els germans Reinlein. La seva pertinença a l'associació progressista li va costar estar arrestat fins en sis ocasions, incloent sis mesos de presó a El Hacho (Ceuta) el 1975, el segrest del seu llibre El militar de carrera i un any de desterrament a Salamanca. En el seu llibre de 1999, "Militars i demòcrates", relatà les vicissituds de creació i desenvolupament de la UMD.
Va col·laborar amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), i va ser part del consell nacional, col·laborant amb Josep Maria «Raimon» Obiols, primer secretari del PSC. En les eleccions generals de 1977 va obtenir l'escó per Barcelona al Congrés dels Diputats, passant a formar part del Grup Parlamentari Socialistes de Catalunya. Repitiria escó en successives legislatures fins a 1993, sent vocal durant 14 anys de la Comissió de Defensa al Congrés, de la qual arribaria a ser el seu vicepresident primer entre 1986 i 1993.
Vinculat a l'ala esquerra del PSC, el 1995 va llançar la plataforma Fòrum Socialista, que presidia, orientada a promoure reformes que ampliessin la democràcia interna del partit, com ara la limitació de mandats, la incompatibilitat de càrrecs o la celebració de primàries, les quals van ser assumides pel PSC. El 1999 va donar el seu suport a la candidatura de Josep Borrell.
Va morir a Barcelona el 21 de juliol del 2001.
Spanish soldier, professor and politician.
Busquets graduated from the Military General School of Zaragoza, the Military Engineers School, the General Staff School of Madrid and the Faculty of Political Sciences and Sociology, where he obtained the PhD in 1966. He was Professor in Sociology at the University of Barcelona from 1961. He was a member of Military Engineers Body (1950-1977), from which he resigned with the commanding officer grade, and ran in the first democratic elections after Franco dictatorship. During his period as a soldier, he taught at the Application of Engineers School and the military service for university students. Moreover, he was assigned to the Teaching Management, General Captaincy of Catalonia and the Engineer Regiment of Barcelona and Salamanca.
Busquets was a member of Forja, a catholic association for soldiers with a renewal ideology, which was closed down in 1959. Then, he began to carry out an ideological spreading task at "Pensamiento y Acción", Colonel Delgado Piñar's magazine, which was also closed down in 1961. In 1974, Busquets was one of the founders of Democratic Military Union along with Luis Otero, José Martin Consuegra and the Reinlein brothers. He was arrested six times because of his membership in the progressive association, including six months at El Hacho prison (Ceuta) in 1975, the seizure of his book "El militar de Carrera" and one year exiled in Salamanca. In his book "Militares y demócratas" (1999), he wrote about the difficulties during the creation of UMD.
Busquets collaborated with the Socialist Party of Catalonia (PSC-PSOE), being the first secretary from its national board and helping José María "Raimon" Obiols. In the 1977 general elections he won a seat for Barcelona at the Congress of Deputies, joining the Socialist Parliamentarian Group of Catalonia. He repeated this post again until 1993, being the representative of the Commission of Defence at the Congress for 14 years, from which he was its first vice-president between 1986 and 1993.
Linked to the left-wing side of PSC, in 1955 Busquets launched the Socialist Forum platform, from which he was the president. The platform's aim was to promote some reforms to widen the internal democracy of the party, such as the restriction of mandates, incompatibility of posts or primary elections holding among others, which were assumed by PSC. In 1999 he supported Josep Borrell's candidacy. Finally, he died in Barcelona on 21st July 2001.
Recurso web
Página web
Página Web
Página Web
Catálogo de Autoridades
Fichero de Autoridades
Fichero de Autoridades