pertenece a
Archivo General del Estado
-Cortes de Barcelona de 1422: De les scriptures del Archiu. [Que cualquiera pueda solicitar y obtener copia o traslado de las escrituras del archivo real, salvo las tocantes a los intereses o patrimonio reales]. Art. 10. Cortes de Barcelona de 1422. Fecha de sanción: 22-04-1422.
-Real Cédula del 7 de febrero de 1754 por la que Su Majestad aprueba el nuevo reglamento para el gobierno del archivo de la Corona de Aragón. Signatura: ACA, Real Audiencia, registro 385, fols. 38v-45v
Jaime II of Aragon ordered its creation in 1318. It was considered the Royal Archive, strict property of the monarch, for centuries. It was located in the Royal Palace of Barcelona until 1770. The governing and justice documents, among other registers of the chancellery, were guarded there together with the writings concerning the royal heritage. The office became a more complicated structure: the King named his first archivist, with this precise name, in 1346 and he gave him some practical rules about his charge in 1384.
The Bourbon Monarchy built a new plant (1738) and wrote detailed internal regulations (1754). It was also given a new name: Archive of the Crown of Aragon (Archivo de la Corona de Aragón). Well into the 19th century, the archivist Pròsper de Bofarull (1859) showed his knowledge about the old history of Catalonia with his publication of "Los Condes de Barcelona Vindicados" (1836). At the same time, he tried to increase the Archive's fonds by incorporating historic files and archives concerning some institutions that disappeared during his term. His successors followed his courses of action.
The Archive of the Crown of Aragon still conserves documentation of the Counts of Barcelona and Kings of Aragon, Valencia and Majorca (9th to 17th century). It also collects the files of different civil and church institutions and private files of the Spanish territories from the Crown of Aragon (Aragon, Balearic Islands, Catalonia and Valencia) comprised between 10th and 20th centuries.
The Archive of the Crown of Aragon has two headquarters:
-Palau del Lloctinent: this palace is a historic building created with Montjuic stone by Antoni Carbonell between 1549 and 1557. It appears in the Historic and Artistic Buildings of Barcelona Catalogue and it is known as a Monument of National Interest. Its origins lie in a decree of the Cortes celebrated by the emperor Charles V in Monzón in 1547. This previously mentioned decree demanded an enlargement of the Main Royal Palace with the main objective of being the headquarters of the Viceroy of Catalonia.
-Headquarters of Almogàvers Street: new building inaugurated in 1994. It consists of two bodies: in the first one, there are three floors, where the customer service, reading room, offices, laboratories and other services are located; and, in the second one, there are 12 safety rooms with the Archive's documentation throughout its four floors.
Es va crear per decisió sobirana de Jaume II d’Aragó l’any 1318. Durant segles es va considerar l'Arxiu Reial, una propietat estricta del monarca. Fins el 1770 es va trobar allotjat al Palau Reial de Barcelona. Allà, amb les escriptures referents al Patrimoni Reial, es varen custodiar els documents de govern i justícia entre els quals es trobaven els registres de la Cancelleria. La complexitat de l’oficina va créixer no molt més tard: el 1346, el Rei anomenava al seu primer arxiver, amb aquest nom precisament, i el 1384 li donava unes normes pràctiques on apareixien les funcions i obligacions del seu càrrec.
La monarquia borbònica li va donar una nova planta (1738), un puntual reglament intern (1754) i el nou nom d’ Arxiu de la Corona d’Aragó. Ben entrat el segle XIX, l’arxiver Pròsper de Bofarull (1859) va revelar el seus rics coneixements en la història antiga de Catalunya quan va publicar "Los condes de Barcelona vindicados" (1836). Al mateix temps, tractava d’acréixer els fons mitjançant la incorporació d’arxius històrics i els d’aquelles institucions que, durant el seu comandament, li va tocar veure finar. Els seus successors han continuat les seves dues línies d’actuació.
L’Arxiu de la Corona d’Aragó conserva documentació dels comptes de Barcelona i reis d’Aragó, València i Mallorca (segles IX-XVII), els arxius de vàries institucions civils i eclesiàstiques i arxius privats procedents dels territoris espanyols de la Corona d’Aragó (Aragó, Balears, Catalunya i València), compresos entre els segles X i XX.
L’ACA té dues seus:
-El Palau del Lloctinent: edifici històric construït entre el 1549 i el 1557 pel mestre Antoni Carbonell amb pedra de Montjuïc. Figura al Catàleg d’Edificis Històrics i Artístics de Barcelona i es considera un Monument d'Interès Nacional. El seu origen es troba a un decret de les Corts celebrades per l’emperador Carles V a Monzón el 1547 pel qual es va dur a terme aquesta ampliació del Palau Reial Major com a seu del Virrei de Catalunya.
-Seu del carrer Almogàvers: edifici de nova planta inaugurat el 1994. Conté dos cossos: al primer, de tres plantes, es situen les zones d’atenció al públic, oficines, laboratoris, sales de lectura i altres serveis; al segon, de quatre plantes, es troben 12 cambres de seguretat amb la documentació de l’Arxiu.
Fue creado como decisión soberana de Jaime II de Aragón en el año 1318. Tuvo durante siglos la consideración de Archivo Real, propiedad estricta del monarca, y hasta 1770 estuvo alojado en el Palacio Real de Barcelona. Junto con las escrituras referentes al Patrimonio Real se custodiaron allí los documentos de gobierno y justicia, y entre ellos las series de registros de la Cancillería. Pronto creció la complejidad de la oficina: en 1346 el Rey nombraba su primer archivero, con este preciso nombre, y en 1384 le daba normas prácticas sobre la incumbencia de su cargo.
La monarquía borbónica le dio una nueva planta (1738) y un puntual reglamento interno (1754), y el nombre nuevo de Archivo de la Corona de Aragón. Entrado el siglo XIX, el archivero don Próspero de Bofarull (1859) reveló su riqueza en historia antigua de Cataluña al publicar "Los Condes de Barcelona Vindicados" (1836), a la vez que trataba de acrecentar los fondos al incorporar archivos históricos y los de aquellas instituciones que durante su mandato le tocó ver fenecer. Sus sucesores han proseguido ambas líneas de actuación.
El Archivo de la Corona de Aragón conserva documentación de los condes de Barcelona y reyes de Aragón, Valencia y Mallorca (siglos IX-XVII) más los archivos de diversas instituciones civiles y eclesiásticas y archivos privados procedentes de los territorios españoles de la Corona de Aragón (Aragón, Baleares, Cataluña y Valencia), comprendidas entre los siglos X y XX.
El ACA tiene dos sedes:
-Palau del Lloctinent: Edificio histórico construido entre 1549 y 1557 por el maestro Antoni Carbonell con piedra de Montjuïc que figura en el Catálogo de Edificios Histórico-Artísticos de Barcelona y como Monumento de Interés Nacional. Su origen está en un decreto de las Cortes celebradas por el emperador Carlos V en Monzón en 1547 por el que se crea esta ampliación del Palacio Real Mayor como sede del Virrey de Cataluña.
-Sede de la calle Almogàvers: Edificio de nueva planta inaugurado en 1994. Consta de dos cuerpos; en el primero, de tres plantas, están ubicadas las zonas de atención al público, oficinas, laboratorios, sala de lectura y otros servicios; en el segundo, de cuatro plantas, se encuentran 12 cámaras de seguridad con la documentación del Archivo.
Director (1940-1961)
Estuvo investigando desde 1959 a 1960 acerca de la Generalitat, el Consejo de Aragón y la Cancillería.
Interina
Director del archivo
Guía somera
Catálogo de Autoridades
Página web
Fichero de Autoridades
Fichero de Autoridades