Título Nobiliario
sexo
Título Nobiliario
Título Nobiliario
Título Nobiliario
Condición social
Título Nobiliario
Título Nobiliario
Título Nobiliario
Fue enterrado en
Fue en misión diplomática a
Carlos Borja Castro, va néixer a Madrid el 1530. Fou gran d'Espanya, V duc de Gandia (1551-1592), II marquès de Llombai (1548-1572), a més de senyor de Torís, de Xella, de Reialenc, de la Vall de Gallinera, de la Vall d'Ebo, de Corbera, de Castelló de Rugat (1551-1592) al Regne de València. Per via matrimonial, i encara que sempre en litigi, fou V comte consort d'Oliva, senyor consort de la vall d'Ayora i Cofrentes (1581-1592), de Pego i de Murla, Orba i Laguart al regne de València. També fou senyor consort de Monteagudo, Anglona, Ósilo, Márguine i Cóguinas, al Regne de Sardenya, sent aquests últims territoris coneguts amb el nom d'"Estats sards d'Oliva".
Fou fill de San Francesc de Borja Aragó, IV duc de Gandia, i de Elionor de Castro Mello. Al seu torn fou germà d'Isabel, Joan, I comte de Mayalde i comte de Ficalho, Àlvar, Joana, Ferran, Dorotea i Alfons.
A títol personal es va casar amb Magdalena Centelles Cardona, V comtessa d'Oliva, el 1548. D'aquest matrimoni van néixer almenys set fills: Francesc Tomàs, futur VI duc de Gandia i III marquès de Llombai, Pere, senyor de Cofrents, casat amb Elionor de Borja Oñaz, Lluís, Alons, Isabel, Anna i Magdalena.
Com a senyor de vassalls va heretar el vincle del ducat de Gandia per renúncia del seu pare, Francesc de Borja (1551). D'altra banda, les capitulacions matrimonials establien que la seva dona devia convertir-se en la V comtessa d'Oliva en cas que el seu cunyat, Pere de Centelles, morís sense descendència, com va passar.
Tot i això la successió de Pere de Centelles (1569) va ser molt conflictiva. Efectivament, i al contrari del que havia pactat, Pere va disposar al seu testament (1559) que el seu descendent no seria Magdalena, sinó Jaume Centelles, senyor d'Almedíxer, i després de la mort d'aquest, Francesc Centelles i els seus descendents masculins. En cas de no tenir-ne, heretaria Miguel Centelles, germà del senyor d'Almedíxer. En conclusió, es podria dir que en un primer moment Pere havia desheretat les seves germanes. Tot i això, va acabar revocant aquest testament (1562) i va donar la seva conformitat als capítols matrimonials (1548) de Magdalena i Carles, els quals els donaven el dret de successió.
A la mort de Pere (1569) es van iniciar llargs plets entre Magdalena de Centelles i els senyors d'Almedíxer. La primera sentència judicial (1581) va adjudicar Nules, a Clotaldo de Centelles, fill de Jaume Centelles, senyor d'Almedíjar, d'altra banda, Cofrents es va adjudicar a Magdalena, mentre la resta de les possessions van ser administrades per José Vallés.
Paral·lelament, els vassalls de la baronia de Nules van suplicar a la Reial Audiència de València la seua incorporació al patrimoni real, i després d'un període de segrest es va acceptar (1582), i posteriorment va ser ratificat pel Consell d'Aragó (1584).
Pel que fa al comtat d'Oliva i la resta de les possessions sardes i valencianes, dos anys després de morir Carles de Borja, la reial audiència (1594) les adjudicaria a les germanes Magdalena Centelles, Anna Centelles i Felipa Centelles. A la mort d'Anna sense fills, el primogènit de Magdalena, Francesc Tomàs heretaria aquesta tercera part de les rendes d'Oliva.
En l'àmbit polític i militar, Francesc Tomàs va ser enviat per Felip II a Gènova per mediar amb la noblesa (1575), per posteriorment ocupar el càrrec de virrei de Portugal (1582-1583).
Pel que fa al patronat d'obres pies, va fundar a Gandia un convent de franciscans descalços alcantarins sota la devoció de Sant Roc (1588).
Finalment, va morir el 16 de juny de 1592 a Castelló de Rugat, sent sepultat a la col·legiata de Gandia amb l'hàbit franciscà.
Carlos Borja Castro, nació en Madrid en 1530. Fue grande de España, V duque de Gandía (1551-1592), II marqués de Llombai (1548-1572), además de señor de Turís, de Chella, de Realenco, de la Vall de Gallinera, de la Vall d'Ebo, de Corbera, de Castelló de Rugat (1551-1592) en el Reino de Valencia. Por vía matrimonial, y aunque siempre en litigio, fue V conde consorte de Oliva, señor consorte del valle de Ayora y Cofrentes (1581-1592), de Pego y de Murla, Orba y Laguar en el reino de Valencia. También fue señor consorte de Monteagudo, Anglona, Ósilo, Márguine y Cóguinas, en el Reino de Cerdeña, siendo estos últimos territorios conocidos con el nombre de "Estados sardos de Oliva".
Fue hijo de San Francisco de Borja Aragón, IV duque de Gandía, y de Leonor de Castro Mello. A su vez fue hermano de Isabel, Juan, I conde de Mayalde y conde de Ficalho, Álvaro, Juana, Fernando, Dorotea y Alfonso.
A título personal se casó con Magdalena Centelles Cardona, V condesa de Oliva, el 1548. De este matrimonio nacieron al menos siete hijos: Francisco Tomás de Borja Centelles, futuro VI duque de Gandía y III marqués de Llombai, Pedro, señor de Cofrentes, casado con Leonor de Borja Oñaz, Luis, Alonso, Isabel, Ana y Magdalena.
Como señor de vasallos heredó el mayorazgo del ducado de Gandía por renuncia de su padre, Francisco de Borja (1551). Por otra parte, las capitulaciones matrimoniales establecían que su esposa debía de convertirse en la V condesa de Oliva en caso de que su cuñado Pedro de Centelles muriera sin descendencia, como así ocurrió.
A pesar de ello la sucesión de Pedro de Centelles (1569) fue muy conflictiva. Efectivamente, y al contrario de lo que había pactado su padre, Pedro dispuso en su testamento (1559) que su descendiente no sería Magdalena, sino Jaime Centelles, señor de Almedíjar, y después de la muerte de éste, Francisco Centelles y sus descendientes masculinos. En caso de no tenerlos, heredaría Miguel Centelles, hermano del señor de Almedíjar. En conclusión, podría decirse que en un primer momento Pedro había desheredado a sus hermanas. No obstante, acabó revocando ese testamento (1562) y dio su conformidad a los capítulos matrimoniales (1548) de Magdalena y Carlos, que les daban el derecho de sucesión.
A la muerte de Pedro (1569) se iniciaron largos pelitos entre Magdalena de Centelles y los señores de Almedíjar. La primera sentencia judicial (1581) adjudicó Nules, a Clotaldo de Centelles, hijo de Jaime Centelles, señor de Almedíjar, por otra parte, Cofrentes se adjudicó a Magdalena, mientras el resto de las posesiones fueron administradas por José Vallés.
Paralelamente, los vasallos de la baronía de Nules suplicaron a la Real Audiencia de Valencia su incorporación al patrimonio real, y tras un periodo de secuestro se aceptó (1582), siendo posteriormente ratificado por el Consejo de Aragón (1584).
Por lo que se refiere al condado de Oliva y el resto de las posesiones sardas y valencianas, dos años después de fallecer Carlos de Borja, la real audiencia (1594) las adjudicaría a las hermanas Magdalena Centelles, Ana Centelles y Felipa Centelles. A la muerte de Ana sin hijos, el primogénito de Magdalena, Francisco Tomás heredaría esa tercera parte de las rentas de Oliva.
En el ámbito político y militar, fue enviado por Felipe II a Génova para mediar con la nobleza (1575), para posteriormente ocupar el cargo de virrey de Portugal (1582-1583).
Por lo que se refiere al patronato de obras pías, fundó en Gandía un convento de franciscanos descalzos alcantarinos bajo la devoción de San Roque (1588).
Finalmente, falleció el 16 de junio de 1592 en Castelló de Rugat, siendo sepultado en la colegiata de Gandía con el hábito franciscano.
Su padrino fue
Su madrina fue
Página Web
Página Web
Página Web