El Mestre Racional va disposar, des dels seus orígens, d'un Arxiu diferenciat de l'Arxiu Reial però a les dependències del mateix Palau Reial. Allà es va mantenir fins i tot desprès de la supressió de la institució l'any 1714. L'any 1819 es va traslladar a la Casa de la Batllia General (Plaça de Sant Jaume, Barcelona), i es va unir en un mateix edifici amb l'Arxiu de la Batllia. Es complia, així, allò dispost al Reglament per a la nova planta, custodia i govern de l'Arxiu de la Batllia General (1804) per la qual cosa es va incorporar a aquest l'Arxiu del Mestre Racional. D'aquesta manera, tot el conjunt va passar a denominar-se Arxiu General del Reial Patrimoni.
Des de l'any 1819, els fons documentals produïts per les institucions de la Batllia General i del Mestre Racional han estat junts en una mateixa i única institució. S'han mantingut els seus fons en general separats i diferenciats però sense poder evitar que es mesclés la documentació durant els successius trasllats.
L'any 1932, la República va decidir la incorporació de l'Arxiu General del Reial Patrimoni a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (art. 12 de la Llei del 22 de març de 1932), que es va fer efectiva l'any 1934 (Ordre de l'1 de febrer), traslladant-se els fons a la seu de l'ACA a juliol de 1936, poc abans de començar la Guerra Civil.
From its origins, the “Maestre Racional” had an archive different from the Royal Archive but located in the same Royal Palace. It was there maintained even after the institution’s suppression in 1714 and, in 1819, it was transferred to the House of the General Bailiery (Sant Jaume’s Place, Barcelona), joining the Archive of the Bailiery in a same building. Thus, the Regulation’s rules for the new floor, custody and governing of the Archive of the Bailiery from 1804 were accomplished. This led to its incorporation to the Archive of the Maestre Racional, with a new naming for the whole: General Archive of the Royal Heritage.
Therefore, since 1819, both archives have been together at the same institution, generally with their fonds separated and differentiated. However, their mix during the successive transfers was unavoidable.
The Republic decided to incorporate the General Archive of the Royal Heritage to the Archive of the Crown of Aragon (art. 12 of the Law issued on the 22nd of March 1932), coming into effect in 1934 (Order of the 1st of February). So, the fonds were transferred to the ACA’s headquarters in July 1936, shortly before the Spanish World War began.
El Maestre Racional dispuso desde sus orígenes de un Archivo diferenciado del Archivo Real, pero en dependencias del mismo Palacio Real. Allí se mantuvo incluso después de la supresión de la institución en 1714, hasta que en 1819 se trasladó a la Casa de la Bailía General (Plaza de Sant Jaume, en Barcelona), uniéndose en un mismo edificio con el Archivo de la Bailía. Se cumplía así lo dispuesto en el Reglamento para la nueva planta, custodia y gobierno del Archivo de la Bailía General, de 1804, por el que se incorporaba a éste el Archivo del Maestre Racional, pasando todo el conjunto a denominarse Archivo General del Real Patrimonio.
Desde 1819, por tanto, ambos archivos han estado juntos en una misma y única institución, manteniéndose sus fondos en general separados y diferenciados, pero sin que se pudieran evitar en los sucesivos traslados mezclas de documentación.
En 1932, la República decide la incorporación del Archivo General del Real Patrimonio al Archivo de la Corona de Aragón (art. 12 de la Ley de 22 de marzo de 1932), que se hace efectiva en 1934 (Orden de 1 de febrero), trasladándose los fondos a la sede del ACA en julio de 1936, poco antes de iniciarse la Guerra Civil.
El rei Pere II (III) el Gran va crear aquesta institució, important-la de Sicília, a on ja existia una cúria magistrum nationalium. Pere IV el Cerimoniós la va regular a les Ordinacions (Ordinacions de Cort) de l'any 1344. És la institució de l'administració central de la Corona d'Aragó encarregada del control dels comptes de les magistratures reials a tots els seus territoris, amb funcions d'intervenció i, sobre tot, de tribunal de comptes. Sota la supervisió del Mestre Racional rendien comptes els tresorers, els procuradors, l'Escrivà de Ració, els administradors de rendes i, en general, tots aquells que haguessin manejat diners reials. La unitat de l'ofici es romp al segle XV amb la creació del Mestre Racional de Regne de València (1419) i del d'Aragó (1420). L'antic Mestre Racional manté la seva seu a Barcelona però amb una jurisdicció molt retallada. Fins i tot amb la reorganització del Consell d'Aragó i amb la castellanització de l'administració austríaca, el Mestre Racional va tenir una posició inferior a la del Tresorer, amb la inversió, d'aquesta manera, de l'antiga relació jeràrquica. La magistratura va desaparèixer el 1714 amb els Borbons i les seves funcions varen ser assumides per la Intendència.
The institution was created by the King Peter II (III) the Great in 1344. It was imported from Sicily, where a curia magistrum rationalium already existed. It was regulated by Peter IV the Ceremonious in the “Ordinacions” (Cortes’ Ordinances).
It is the institution of the central administration of the Crown of Aragon in charge of the royal magistrature’s accounts control in each of its territories, with functions of intervention and especially of Court of Audit. Treasurers, prosecutors, the “Escribano de Ración”*, tax administrators and, in general, every employee that had managed royal wealth, rendered accounts under the “Maestre Racional”**.
The unity was broken in the 15th century when a “Maestre Racional” in the Kingdom of Valencia (1419) and another in Aragon (1420) were created. The old “Maestre Racional” maintained his headquarters in Barcelona but with fewer jurisdictions. Therefore, this authority had a lower position than the Treasurer due to Crown of Aragon’s reorganization and the Hispanicization of the Austrian administration. Thus, the old hierarchical relation turned around. The magistrature disappeared in 1714 with the Bourbon’s arrival, therefore their functions were assumed by the Intendancy.
*His main function was to lend money to the King.
**Royal ministry in charge of the administration of each of the states or towns of the old Crown of Aragon.
La institución fue creada por el rey Pedro II (III) el Grande (importándola de Sicilia, donde existía una curia magistrum rationalium). Fue regulada por Pedro IV el Ceremonioso en las "Ordinacions" (Ordenaciones de Corte) del año 1344.
Es la institución de la administración central de la Corona de Aragón encargada del control de las cuentas de las magistraturas reales en todos sus territorios, con funciones de intervención y, sobre todo, de tribunal de cuentas. Ante el Maestre Racional rendían cuentas los tesoreros, los procuradores, el Escribano de Ración, los administradores de rentas y, en general, todos aquellos que hubieran manejado dineros reales.
La unidad del oficio se rompe en el siglo XV con la creación del Maestre Racional del Reino de Valencia (1419) y del de Aragón (1420). El antiguo Maestre Racional mantiene su sede en Barcelona, pero con jurisdicción muy recortada. Incluso, con la reorganización del Consejo de Aragón y con la castellanización de la administración austríaca, el Maestre Racional tendrá una posición inferior a la del Tesorero, invirtiéndose, así, la antigua relación jerárquica. La magistratura desaparece en 1714 con los Borbones y sus funciones son asumidas por la Intendencia.
La Intendencia heredará las funciones del Maestre Racional a partir de la supresión de éste en 1714.
Fichero de Autoridades