El Comprador de la Casa Real era el encargado de comprar los alimentos y otras cosas necesarias para el abastecimiento ordinario de la corte, y de distribuirlos entre los diferentes oficiales que hacían uso de ellos (botellero, panicero, cocinero, subacemblero...). El texto de las Ordinacions de 1344 define con precisión la amplia gama de productos que adquiría, y a qué oficial se entregaba cada uno de ellos:
El Comprador de la casa nostra qui és e per temps serà en les carns, pan, peix e vins compradors a la nostra cort necessaris diligentment vetle e inste; e per ço que mils totes aquelles coses pusca complir a bastament de la nostra cort, volem que de les nostres rendes sufficient quantitat reeba per tres terces del any, de la qual vin compre e aquell liure a nostre boteyler, e pa aximateix liurant-lo al nostre panicer, et encara carns e peixs los quals al nostre museu liurarà lo qual aquells procur als nostres cochs liurar. Encara al dit comprador se pertanyerà comprar fruytes, fromatge, ortalices, tovalles e tovayloles quantque quant necessari serà, e assò al reboster nostre liure e cera e pobil o bleses e sucre e especies e altres coses necessàries a fer confits semblantment comprarà: les quals coses al nostre apothecari ell lliurar manam; e sagins, oli, carnsalada, peixs sechs e semblans coses ell comprar s'i obligar regonexerà e al museu nostre liurarà e ordi e civada comprar a son offici pertanga, e aquella liurarà al sobrazembler nostre e reeba totes les cenes que en diners seran pagadores et aquells diners convertesca en la provisió del nostre menjar.
Las Ordinacions de 1344 indican que el Comprador debía rendir cuentas de sus gastos del siguiente modo:
De totes aquelles coses que comprades haurà, cascun matí retre compte per menut al majordom et escrivà de ració, estants presents tots aquells officials a qui les coses haurà liurades, sia tengut, e no res menys de cascuna terça que haurà reebuda cascun any al maestre racional devant l'escrivà de ració reta compte.
De allí se deduce que diariamente el comprador detallaba sus gastos al Escribano de Ración, y eso explica que en el epígrafe de las Ordinacions dedicado a este último oficial se asignase el cometido de redactar un libre en lo qual no s'escrisca sinó la messió de nostra casa real, lo qual Libre de comtes manam ésser nomenat, e aquell cascun any sia tengut mudar en lo dia de Ninou. Tal y como se indica allí, la documentación conservada del Comprador no se ha transmitido por la rendición periódica de cuentas ante el Maestre Racional, sino a través del Escribano de Ración.